Totes les activitats que realitzem al medi natural, pel seu caràcter feréstec i canviant, comporten un risc intrínsec que hem de saber controlar.
A la muntanya hivernal, aquest risc s’incrementa, en ocasions, de forma significativa. La dificultat d’orientació, la reducció d’hores de llum, les dures condicions meteorològiques i, amb una major incidència dins del nivell de risc, les allaus de neu i les caigudes per pendents gelades, fan que haguem d’extremar les precaucions e incidir notablement en una millor preparació, física, tècnica i psicològica.
Quan ens iniciem en una disciplina de muntanya, ja sigui senderisme estival, senderisme hivernal amb raquetes de neu o no, escalada, esquí de muntanya, vies ferrates, alpinisme, etc., es molt important realitzar-ho de forma progressiva i supervisada per una persona amb experiència que gestioni aquests riscs potencials.
Avui en dia resulta extremadament fàcil, sense entrar a valorar la part econòmica, aconseguir l’equip necessari per practicar qualsevol de les disciplines de muntanya mencionades. Igualment, podem obtenir molta informació sobre tècnica, localitzacions, itineraris, etc. a través de publicacions escrites i sobre tot, a través d’Internet.
Però no ens enganyem, en aquest cas, aquesta facilitat comporta un risc molt elevat, Doncs està en joc la nostra integritat física i en menor mesura, però a tenir en compte també, la continuïtat degut a la possible falta de satisfacció de les primeres experiències.
Abans de realitzar les primeres activitats, ens hem de preguntar i respondre el més objectivament possible, les següents preguntes:
Les fonts d’informació que tenim són les adequades i són fiables?
Actualment es molt corrent accedir a Internet i obtenir innumerables gigues d’informació, la majoria gratuïta i desinteressada que ens ensenya com s’ha de realitzar una activitat a través de texts, imatges, esquemes, vídeos tutorials, etc., però si no tenim la capacitat de filtrar adequadament aquesta informació, correm el risc de realitzar la nostra primera activitat amb tots els mals vicis adquirits de persones a les que no coneixem i que no ens poden oferir cap garantía de les seves capacitats.
A vegades, per falta de coneixement i altres per un excés del nivell de preparació, la informació obtinguda pot no ser l¡adequada per a nosaltres.
És habitual que la inexperiència ens faci obviar assumptes tan importants com: la època en que es van fer les activitats, les condicions meteorològiques i/o nivològiques del moment, els coneixements tècnics i preparació física de qui les van fer, l’equipo que van utilitzar, el grau de dificultat de l’activitat (sempre subjectiu i difícil d’avaluar), etc.
Per això, és molt important recórrer a fonts contrastades i que ofereixin la garantía que només els professionals de la muntanya podem oferir.
L’equip que utilitzaré és el correcte?
No sempre, l’equip més car i tècnic és el millor al començar una disciplina de muntanya.
Quan ens enfrontem a l’ aprenentatge d’una nova tècnica, ja sigui el simple fet de caminar per la muntanya, que tot i que ho sembli, no es tan simple o intuïtiu, com una disciplina mes complexa com la escalada o l’esquí de muntanya, un material massa tècnic serà contraproduent, doncs són necessaris uns coneixements de la seva utilització més avançats que encara no tenim. Per exemple, unes botes més sòlides i rígides que són idònies per afrontar zones pedregoses, vessants amb forts pendents per terrenys inestables o petites grimpades en zones rocoses amb regletes, es convertiran en un suplici en el moment de realitzar les nostres primeres caminades per terrenys de baixa o mitja muntanya, amb pendents més suaus i terrenys menys abruptes. O uns esquís de muntanya, molt tecnificats, súper lleugers i amb unes cotes excel•lents per millorar la pujada en competició, que convertiran els nostres primers intents d’aprenentatge en una missió impossible, sobre tot, a la baixada, doncs ens dificultaran enormement el seu control i necessiten una finesa tècnica que no és fàcil d’aconseguir.
Per desgracia, gran part d’aquest material acaba a les tendes de segona ma, sinó acaba amb les nostres ganes de practicar aquest esport que amb tanta il•lusió desitjàvem aprendre.
El ritme de progressió de l’aprenentatge és l’adequat?
La nostra millor amiga a l’hora d’iniciar-nos a qualsevol esport de muntanya és,sense dubtes, la il•lusió. La il•lusió per arribar més enllà, per arribar a llocs on només uns pocs privilegiats poden anar-hi, per sentir sensacions que només es poden sentir en plena natura, la absoluta tranquil•litat que trobes al fons de les valls o a dalt de tot d’un cim; el silenci trencat només per el rumor de l’aigua al baixar, el vent o el so dels animals que viuen en aquests espais; la alegria de superar els reptes que et vas imposant i que vas aconseguint amb el pas del temps i la experiència adquirida; la humilitat d’enfrontar-te al poder de la natura, tant en la seva capacitat creadora com en la seva força destructiva; sensacions que et permeten créixer com a persona i que potencien valors indispensables a la muntanya com són la generositat, la companyonia, l’optimisme, la serenitat, la tenacitat i per suposat, la ja mencionada humilitat que no ens ha de faltar mai i que ens ajuda a situar-nos en cada moment en el lloc adequat.
Però la il•lusió te doble fulla i com tot, ha de ser ven gestionada, doncs d’una altra forma ens pot incitar a afrontar activitats per sobre de les nostres possibilitats o en moments en que la seguretat desaconsella actuar.
La figura d’un Guia de muntanya te més importància en aquests casos, essent el millor administrador i gestor dels paràmetres que intervenen a tota l’activitat de muntanya. Un Guia de muntanya, en especial, un Tècnic Esportiu de Muntanya i Escalada, per la seva exigent formació acadèmica i la seva experiència està qualificat per avaluar i gestionar factors tan importants com la seguretat, el ritme d’aprenentatge, l’entrenament organitzat o els elements que intervenen en una simple activitat d’iniciació. Un Guia de muntanya sabrà dirigir els teus passos perquè la teva progressió sigui l’adequada i puguis gaudir dels esports de muntanya amb seguretat.
Tinc el coneixement suficient per a poder realitzar aquesta activitat de forma autònoma?
Qualsevol activitat en muntanya, per senzilla que sembli, es susceptible de que es pugui complicar degut al caràcter altament canviant de l’entorn en que es realitza.
Tot i que, afrontem una petita ruta de senderisme estival, suficientment marcada, per un terreny sense massa dificultat, si ho pensem be i sense ànims de voler espantar, pot convertir-se en una situació complicada si es produeix una tempesta; de cop, cau la boira i/o la temperatura; tenim un accident i se’ns fa de nit sense estar preparats per poder afrontar-la; falta gran part de la senyalització del traçat o falla el nostre dispositiu GPS i ens desorientem o, pitjor encara, ens perdem, etcètera, etcètera.
Aquestes són situacions que es presenten habitualment a la muntanya i, si no estem preparats per afrontar-les, fan que de una activitat ideal per gaudir del dia pugui arribar a ser,en ocasiones, una notícia d’un nou incident o accident de muntanya.
Una persona degudament formada podrà afrontar i gestionar aquestes situacions amb els coneixements adequats en cartografia i orientació, utilització i manteniment d’instruments com la brúixola, el mapa, el GPS, l’ARVA, progressió en diferents terrenys (rocosos, herbosos, nevats), coneixement de l’equip utilitzat, tècniques de pernocta amb o sense material específic i si arriba el cas, gestió d’un accident inclosos els primers auxilis.
Per a totes aquelles persones que encara no tinguin aquests coneixements, la figura d’un Guia de muntanya és l’adequada per gestionar aquests aspectes i el referent per anar adquirint-los, ja sigui a través de les activitats realitzades sota la seva tutela com en els cursos formatius que empreses com Andorra 3000 ofereixen.
Deixa un Comentari Cancel·lar el comentari